Urbanisme amb mirada a la infància a la ciutat
Pensar la ciutat des de la infància és una manera profunda i transformadora d’entendre l’urbanisme. Les xiquetes i els xiquets són un dels col·lectius més afectats per les decisions urbanes, però també un dels menys escoltats. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura treballem amb la convicció que una ciutat bona per a la infància és, inevitablement, una ciutat millor per a totes les persones. Incorporar la mirada infantil en l’urbanisme no és una qüestió simbòlica, sinó una estratègia real per crear entorns més segurs, accessibles, saludables i cohesionats.
Per què l’urbanisme ha d’incorporar la infància
La manera com es dissenyen els carrers, les places, els recorreguts escolars o els espais verds influeix directament en l’autonomia, la seguretat i el desenvolupament de la infància. Una ciutat pensada només per al trànsit rodat o per a usos productius limita l’experiència urbana dels més menuts i, amb això, empobreix la vida col·lectiva.
L’urbanisme amb mirada a la infància reconeix que:
- els xiquets i les xiquetes necessiten espais accessibles i segurs per moure’s amb autonomia,
- el joc és una activitat essencial i no un ús secundari de l’espai públic,
- la proximitat als serveis educatius, sanitaris i comunitaris és clau,
- i que la ciutat és també un espai d’aprenentatge, relació i cures.
A Nadalvillena entenem la infància com un indicador de qualitat urbana: si una ciutat és habitable per a la infància, també ho serà per a persones majors, famílies, persones amb diversitat funcional i col·lectius vulnerables.
Dissenyar ciutats que fomenten autonomia i seguretat
Un dels objectius principals de l’urbanisme orientat a la infància és afavorir l’autonomia progressiva. Això implica treballar sobre elements molt concrets: voreres amples, recorreguts continus, encreuaments segurs, il·luminació adequada, reducció de velocitats i espais públics visibles i cuidats.
Des del nostre equip, analitzem com es mou la infància en el dia a dia: camins cap a l’escola, trajectes habituals, punts de trobada, espais de joc formal i informal. Aquest estudi permet detectar barreres físiques i simbòliques que dificulten l’ús de la ciutat per part dels més menuts.
A partir d’aquesta anàlisi, proposem intervencions que no només milloren la seguretat, sinó que també fomenten la confiança de les famílies i reforcen la vida de barri.
Participació infantil en el disseny urbà
L’urbanisme amb mirada a la infància no pot desenvolupar-se sense escoltar-la. Per això, a Nadalvillena integrem processos de disseny participatiu adaptats a xiquetes i xiquets, utilitzant dinàmiques accessibles, llenguatges visuals i metodologies lúdiques.
Tallers escolars, mapatges col·lectius, passejos comentats o activitats creatives permeten conéixer com perceben la ciutat, quins espais eviten, on se senten segurs i què troben a faltar. Aquesta informació és extremadament valuosa i complementa l’anàlisi tècnica i social.
La participació infantil no és només una eina de diagnòstic, sinó també un exercici de ciutadania activa des de la infància.
Espai públic, joc i vida quotidiana
El joc és una activitat essencial per al desenvolupament físic, emocional i social. No obstant això, moltes ciutats han relegat el joc a espais tancats o residuals. L’urbanisme amb enfocament infantil proposa recuperar el joc com a part de l’espai públic quotidià.
A Nadalvillena defensem places i carrers que permeten usos diversos: jugar, descansar, observar, relacionar-se. Espais verds accessibles, elements naturals, mobiliari adaptable i zones d’estada compartides generen entorns més vius i inclusius.
Aquesta manera de dissenyar també beneficia les persones adultes, reforçant la convivència intergeneracional i el sentiment de comunitat.
Urbanisme, cures i cohesió social
La mirada a la infància està estretament vinculada a una arquitectura de les cures. Les tasques de cura —majoritàriament assumides per dones— depenen en gran mesura de com està organitzada la ciutat: distàncies, accessos, temps i seguretat.
Quan l’urbanisme facilita els desplaçaments quotidians, redueix riscos i ofereix espais de suport, contribueix a una distribució més equitativa de les cures i millora el benestar col·lectiu. Des del nostre departament de sociologia, integrem aquesta anàlisi en projectes urbans amb enfocament social, especialment en barris amb major vulnerabilitat.
Conclusió
L’urbanisme amb mirada a la infància és una aposta per ciutats més humanes, justes i habitables. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura, treballem des de València per desenvolupar projectes urbans que posen la vida quotidiana al centre, escoltant la infància i integrant criteris socials, tècnics i ambientals.
Creiem que dissenyar pensant en les xiquetes i els xiquets no és limitar la ciutat, sinó ampliarla. Perquè una ciutat que cuida la infància és una ciutat que cuida el futur.