Skip to main content
04/06/2024

EL CABANYAL-CANYAMELAR: ESTRUCTURA URBANÍSTICA, SOCIABILITAT I RESISTÈNCIA

El Cabanyal-Canyamelar és un perfecte exemple de múltiples processos urbans que caracteritzen a les ciutats del capitalisme global: polarització fragmentada, acumulació per despossessió, gentrificació, conflictivitat urbana, etc., però també serveix per a comprovar com aquests processos estructurals no operen en abstracte, sinó que s’incardinen en interacció amb la història local i són modelats per l’acció dels agents. 

Parlem d’un vincle entre estructura urbanística, sociabilitat i resistència, la gènesi de la qual està en un llarg procés compartit d’apropiació col·lectiva de l’espai públic. A conseqüència de polítiques d’assetjament institucional, les transformacions han sigut notables, convertint-se el barri en un territori en disputa, summament complex, en el qual intervenen múltiples actors amb interessos oposats i amb una enorme disparitat de recursos. El conflicte matriu és el que enfronta als agents gentrificadors amb el gruix del veïnat, però veiem complir-se l’advertiment de Simmel (ref. al text complet) que els conflictes tendeixen a autonomitzar-se; la fragmentació dels mateixos al Cabanyal-Canyamelar és un perfecte exemple d’això, perquè podem veure conflictes de classe, ètnics, intraètnics o intraveïnals, interrelacionats, però amb dinàmiques específiques. El relatiu desplaçament de la sociabilitat central o hegemònica per altres sociabilitats més perifèriques ha sigut clau en aquest procés, encara que, fet i fet, no s’haja completat.

L’erosió de les xarxes veïnals i de l’espai públic és fonamental en els processos de despossessió característics de l’urbanisme neoliberal. No obstant això, hem pogut comprovar com la sociabilitat, entesa en les seues manifestacions històriques concretes i articulant interessos específics, no sols pot resultar clau en els resultats d’un procés de mobilització, sinó que els seus propis i diferenciats usos poden tant obrir horitzons de canvi social com causar nous conflictes.

La mobilització estudiada també ens permet destacar els usos de la cultura, articulats ací principalment entorn de l’ús ideològic que el veïnat ha sabut donar-li al reconeixement patrimonial del barri; és a dir, basant-se en l’estoc cultural de major legitimitat disponible, però creant també reflexivament els seus propis recursos. 

Finalment, apuntarem que caldrà romandre vigilants a l’evolució dels nous símptomes de gentrificació detectats al Cabanyal-Canyamelar. En això estem.

Aques text és una selecció adaptada de l’article “Les formes de la sociabilitat i les dinàmiques del conflicte: el barri del Cabanyal-Canyamelar (València)”, escrit per Pedro García Pilán i Carolina Juan Nadal per al XIV Congrés d’Antropologia de València celebrat l’any 2017.

https://congresoantropologiavalencia.com/wp-content/uploads/2017/09/XIV-Congreso-Antropologia-PRE-PRINT.pdf