Skip to main content

Categoria proyecto: Sociologia

Estratègia de formació en promoció de la participació de la GVA

Amb l’aprovació de la Llei 4/2023, de 13 d’abril, de la Generalitat, de Participació Ciutadana i Foment de l’Associacionisme en la Comunitat Valenciana, s’estableix la necessitat d’elaborar una estratègia que desenvolupe els aspectes referents a la formació per a la promoció de la participació.

Aquesta investigació es du a terme desde Nadalvillena amb l’objectiu d’establir les bases per al disseny de l’esmentada estratègia, creant sinergies entre persones que treballen la participació des de diferents àmbits: acadèmic, tècnic, polític, associatiu i societat civil. El procés s’ha basat en el mètode Delphi i s’ha dividit en quatre fases: (1) reflexió individual, (2) taller presencial, (3 i 4) dues rondes de preguntes online.

S’ha obtingut informació valuosa sobre alguns aspectes bàsics sobre l’estratègia: la necessitat d’adaptar la formació a cada context (descentralització), però garantint l’accés als recursos (equitat); la proposta de crear un repositori d’experiències i recursos; i sobre la metodologia d’aquesta formació, la pertinença que la seua implementació es desenvolupe de manera experiencial, és a dir, unida a l’exercici de la participació.

En definitiva, el procés ha permés avançar en el disseny d’una estratègia de formació per a la promoció de la participació, assentant les bases per al seu desenvolupament futur.

 

Promoció: Generalitat Valenciana

Projecte: Nadalvillena
Col·laboracions: Càtedra Pagoda (Universitat de València)

Pla Urbà d’Actuació Municipal

El Pla Urbà d’Actuació Municipal (PUAM), emmarcat en el Pla d’inversions 2020-2021, és un instrument estratègic que defineix les línies d’actuació d’un municipi. Aquest pla estableix l’agenda urbana local, prioritza les obres i serveis necessaris, i incorpora els criteris de sostenibilitat i justícia social de l’Agenda 2030. Per a allò, la participació ciutadana és un pilar fonamental, ja que permet adaptar el pla a les necessitats específiques del territori i de la població. És per això que, tot i que es parteix d’una estructura comuna, per a cada municipi es desenvolupa una metodologia específica, amb l’objectiu de facilitar la participació de tots els agents implicats i aprofitar al màxim els recursos i potencialitats locals.

El procés d’elaboració del pla parteix d’una fase d’anàlisi i diagnòstic que identifica les principals necessitats i reptes del municipi, a partir dels quals es defineixen els objectius, alineats amb l’Agenda 2030 i l’Agenda Urbana Espanyola. Posteriorment, s’estableixen les línies d’actuació, prioritzant-les i definint un protocol per al seguiment i l’avaluació del pla. Per a la implicació de la ciutadania s’utilitzen diverses tècniques, com entrevistes qualitatives, enquestes online i presencials, tallers participatius i dinàmiques que inclouen a la infància.

Fins ara, l’equip de Nadalvillena ha col·laborat en la redacció del PUAM dels següents municipis: Benicull de Xúquer, El Perelló, Fuenterrobles, La Pobla de Farnals, El Mareny de Barraquetes, Real, Sedaví i Venta del Moro.

 

Promoció: Diputació de València

Projecte: Negrosobreazul i Nadalvillena
Col·laboracions: Ajuntaments de Benicull de Xúquer, El Perelló, Fuenterrobles, La Pobla de Farnals, El Mareny de Barraquetes, Real, Sedaví i Venta del Moro.


Anar a la WEB del projecte

El Pati com a Poble

EL PATI COM A POBLE és el nom que rep l’estratègia d’intervenció integral sobre el pati del CEIP Comte de Salvatierra de Álava, ubicat a Fontanars dels Alforins (València). Es tracta d’una reconfiguració des d’una perspectiva socioterritorial, al mateix temps que s’estimulen les dinàmiques vivencials i relacionals que duu implícites. Aquesta aplicació ha permés desenvolupar i avaluar la metodologia del Projecte PATIS QUE CUIDEN.

Amb aquest projecte s’ha tractat de donar resposta a la necessitat detectada per la comunitat educativa d’un canvi en la configuració, concepció i gestió del pati. En aquest sentit, s’ha plantejat una proposta espacial que lluny de ser hermètica i estàtica, esdevinguera la base d’un pla estratègic assumible pel centre educatiu. S’ha incorporat la investigació-acció participativa com a ferramenta principal i, en aquesta línia, s’ha iniciat un procés de participació amb la infància i la comunitat educativa del centre, desenvolupat en 3 fases a la llarga de 6 mesos durant el curs 2022-2023. Aquest procés ha permés avaluar l’estructura i les dinàmiques del pati de l’escola, amb la pretensió de contribuir a la proposta d’un espai més amable i equitatiu, i així sentar la base i servir d’exemple perquè es continue treballant en la línia proposada. En les diverses fases s’han aplicat diferents eines (qüestionaris, formularis, dibuixos, sessions dinamitzades, tallers…) per a conéixer les percepcions d’alumnat i comunitat educativa respecte del pati i repensar-lo d’acord amb aquests resultats.

L’aplicació pràctica d’aquesta metodologia ha conclòs en l’elaboració d’una estratègia adaptada que, a més a més, permet la seua aplicació escalonada, en funció dels recursos disponibles en cada moment. La proposta configura el pati en diferents ambients, que funcionen de manera independent però vertebren el conjunt, conformant una estructura territorial bàsica, com un poble. Així, es plantegen espais i equipaments per al desenvolupament de diferents activitats, augmentant la varietat i la possibilitat de desenvolupar diferents habilitats. A més a més, es promou la renaturalització dels espais, incrementant la presència de vegetació i materials naturals. Amb tot allò la comunitat educativa disposa d’un Pla per fer i avaluar les intervencions de manera coherent i articulada a la llarga del temps.

 

Promoció: AMPA CEIP Compte de Salvatierra de Álava, CEIP Compte de Salvatierra de Álava

Projecte: Nadalvillena


Descarregar PDF EL PATI COM A POBLE

 

Pla Conviure

El Pla Conviure, impulsat per la Generalitat Valenciana, consisteix en la concessió d’una línia d’ajudes destinada a les entitats locals per a la rehabilitació d’edificis i l’adequació de l’entorn construït en els equipaments i espais municipals. Per tal d’accedir a aquesta subvenció, és necessària l’entrega de les fitxes per a l’elaboració d’una estratègia de rehabilitació de l’entorn construït. El treball realitzat per Nadalvillena ha consistit en la redacció de les esmentades fitxes per a vuit municipis i de l’estratègia completa per a dos d’ells.

Aquest treball incorpora una visió interdisciplinària, combinant la mirada més tècnica amb la social i coneixement local. Per una banda, amb l’anàlisi i identificació de millores en l’estat de la urbanització i l’edificació, com per exemple, per qüestions d’accessibilitat o eficiència energètica. D’altra banda, amb l’anàlisi de tipus demogràfica i socioeconòmica, així com amb el desenvolupament de tècniques participatives amb la finalitat d’establir, de manera col·lectiva, els reptes del municipi i planificar les actuacions de rehabilitació necessàries, en línia amb els objectius de l’Agenda Urbana espanyola i adaptades a cada territori.

Els municipis amb els quals s’ha col·laborat entre els anys 2022 i 2023 són Albatera, Barxeta, Benicull de Xúquer, Benissoda, Paiporta, Orba, Cirat i el Real de Gandia. Per a aquests dos últims s’ha dut a terme també l’estratègia completa, la qual és l’objecte de la subvenció i complementària les fitxes. En aquesta, s’amplia la informació mínima sol·licitada i es desenvolupa una planificació completa i integrada de les rehabilitacions que es precisen a l’àrea urbana amb l’objectiu d’avançar en la millora de la qualitat de vida, de la sostenibilitat ambiental i el foment del desenvolupament econòmic local.

 

Promoció: Generalitat Valenciana

Projecte: Nadalvillena
Col·laboracions: Ajuntaments d’Albatera, Barxeta, Benicull de Xúquer, Benissoda, Paiporta, Orba, Cirat i Real de Gandia 

Cathegory X

La investigació sociològica Cathegory X està encapçalada per Barbara Risman, reconeguda professora de la University of Illinois at Chicago i autora de l’obra «On ens portarà la generació millennial».

Una de les conclusions que s’extrauen, és que s’està donant una reconfiguració de les estructures tradicionals de gènere, i per tant, aquesta investigació pretén aprofundir en experiències personals de les persones trans i no binàries, tant en les experiències pròpies com en les mateixes relació amb les estructures de gènere.

Amb la finalitat d’ampliar l’estudi a altres territoris, s’ha col·laborat amb diferents universitats a escala internacional, entre les quals es troba la Universitat de València. En aquest cas, la participació de Nadalvillena ha consistit en la realització del treball de camp, basat en l’execució d’entrevistes en profunditat a persones trans i no binàries del territori valencià.

A més a més, s’ha obert posteriorment una nova línia d’investigació més específica. La primera fase d’entrevistes ha plantejat la importància d’abordar la qüestió del sistema sanitari i la seua influència en la vida de les persones. Per això, s’han iniciat noves entrevistes qualitatives que tracten més concretament aquesta qüestió, indagant en la relació de les persones trans i no binàries amb el sistema sanitari.

 

Promoció: University of Illinois at Chicago

Projecte: Barbara Risman (University of Illinois at Chicago)
Direcció al País Valencià: Arantxa Grau (Universitat de València)
Treball de camp al País Valencià: Nadalvillena

Pla de Participació Pública: Pla Verd i de la Biodiversitat de València

El Pla Verd i de la Biodiversitat de València és el document estratègic que estableix les bases per a aprofitar els cicles naturals dins de la ciutat,  davant d’un context d’urgència climàtica. El Pla de Participació Pública associat ha buscat articular un esquelet de treball participatiu per a la redacció del Pla Verd en específic, però també per a la gestió futura de la infraestructura verda a la ciutat de València.

Aquest Pla, elaborat en un període de 12 mesos entre 2021 i 2022, s’ha estructurat en tres fases:

  • Comença amb una fase previa per donar a conéixer el Pla i la seua planificació, donant inici al projecte i a tot el que comporta.
  • La segona fase de diagnòstic participat, es dedica a conéixer la visió de la ciutadania valenciana sobre el verd i la biodiversitat de la ciutat. A través de cartografies col·laboratives, taules d’experts, formularis i entrevistes, s’han inclòs les veus de diferents agents i col·lectius: associacions veïnals i expertes, infància, personal expert acadèmic i l’administració.
  • En la tercera fase de producció col·laborativa de propostes, s’han elaborat les línies estratègiques d’acció. La mostra representativa de població s’ha establert dividint la ciutat en escales -privada, veïnat, barri i suprabarrial-, i garantint la participació de tots els grups d’edat -infants, joventut, adults i tercera edat-. 

Aquest procés participatiu ha permés establir un vincle més estret entre l’administració i la ciutadania, democratitzant la configuració dels espais públics pròxims i a escala de ciutat a la llarga del procés global de redacció del Pla Verd i de la Biodiversitat de València.

 

Promoció: Ajuntament de València

Projecte: Marta García Chico (Grup Aranea), Santi Hernández Puig, Carolina Juan Nadal, Marta Pastor Villena, Alba Sorní Girona, Inés Fenollar Belda i Laura García Herreros.


Anar a la WEB oficial

Procés Participatiu Ciutadania Adolescent de Barcelona

Aquest projecte s’emmarca dins del procés de Pressupostos Participatius impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupat per primera vegada al municipi l’any 2020 i en el qual la ciutadania, de forma directa, ha pogut decidir a què destinar 30 milions d’euros per a la realització de projectes d’inversió als 10 districtes de la ciutat. En aquest sentit, per tal de garantir el dret de participació de l’adolescència, s’ha dut a terme el Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, adreçat a l’alumnat de l’educació secundària obligatòria.

L’equip de Nadalvillena, el col·laboració amb un equip de professionals coordinat per Pla Estel, ha treballat durant dos cursos lectius seguits per oferir a adolescents i centres educatius un projecte on apropar-se a la cultura participativa del seu municipi, expressar allò que els preocupa o incomoda de la ciutat i el districte on viuen, i proposar accions que des del seu punt de vista en millorarien la convivència.

Aquest procés s’ha vehiculat a través dels instituts, combinant sessions presencials als propis centres o espais municipals, i sessions telemàtiques que oferien una major flexibilitat a l’assistència i la participació. Com a valor afegit, durant tot el procés es treballa perquè l’equip tècnic i polític escolti la feina feta per les adolescents, aportant-los feedback: informant-los de les iniciatives ja existents o explicant-los perquè no serien viables, així com adquirint compromís per fer realitat alguna de les propostes presentades.

 

Promoció: Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d’Educació de Barcelona i Direcció de Serveis de Democràcia Activa

Projecte: Pla Estel, Descoberta, Espai Coneix i Nadalvillena

Video: Islote Studio


Veure VIDEO

Anar a la WEB oficial

Avaluació del programa Agermanament Comunitari Valencià

L’Agermanament Comunitari Valencià és un programa pilot d’acollida i integració de persones refugiades. Està inspirat en el model de Patrocini Comunitari, el qual consisteix en l’organització de grups de suport local, els quals resulten clau per a la inclusió i l’autonomia de les persones beneficiàries. Aquest s’ha desenvolupat al territori valencià entre els anys 2020 i 2022, beneficiant a 23 persones refugiades síries pertanyents a cinc unitats familiars.

Per tal d’avaluar la seua viabilitat, el compliment dels objectius i com s’ha desenvolupat el procés d’integració (entés de manera no assimilacionista), s’ha realitzat una avaluació liderada per un equip de la Universitat de València i amb la col·laboració de diverses entitats externes, entre les quals es troba l’equip de Nadalvillena. El treball s’ha centrat en la realització, transcripció i codificació d’un total de 47 entrevistes qualitatives dirigides a persones beneficiàries, equip tècnic, intèrprets, voluntariat i societat civil.

Les conclusions de l’avaluació han evidenciat la viabilitat del programa i la consecució dels objectius inicialment plantejats. Tanmateix, també s’han identificat alguns obstacles i problemàtiques, així com recomanacions per a futures edicions, entre les quals, poden destacar-se les següents. En primer lloc, la necessitat d’incrementar la informació que reben les famílies amb antelació sobre on van i què es van a trobar. Pel que fa al destí, es valora la possibilitat que una mateixa entitat atenga a més d’una família, optimitzant així els recursos invertits. Tanmateix, s’ha conclòs que les característiques del municipi d’acollida incideixen de manera significativa en les possibilitats de la inclusió, principalment pel que fa a la grandària, la comunicació amb transport públic i la disponibilitat d’habitatge.

 

Promoció: Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana

Projecte: Jordi Giner Monfort, Carles X. Simó Noguera, Ana Sales Ten, Jorge Velasco Mengod, Alicia Bañuls Millet, Isis M. Sánchez Estellés, Carolina Juan Nadal, Laura García Herreros i Yasmina Lalmi Abderrahmane.


Enllaç WEB I PDF INFORME D’AVALUACIÓ

Observatori d’Igualtat Educativa d’Ontinyent

L’Observatori d’Igualtat Educativa d’Ontinyent és una iniciativa en la qual conflueixen els esforços de la regidoria d’educació de l’Ajuntament d’Ontinyent, la Universitat de València i la comunitat educativa del municipi. 

L’objectiu del projecte és arreplegar de manera sistemàtica informació sobre l’educació i la formació professional i contínua a Ontinyent. Ho fa a través de la construcció d’indicadors quantitatius que responen a deu línies temàtiques d’interés per a copsar l’estat de l’educació. Una part d’aquestes responen als objectius marcats per la Unió Europea en la seua Estratègia 2020 i són: aprenentatge permanent, baix rendiment, educació superior, abandonament prematur dels estudis i participació en educació infantil. La resta responen a l’interés de la comunitat educativa del municipi: absentisme escolar, coeducació, multilingüisme, participació i formació del professorat. 

Les dades han sigut extretes d’informes previs i dels propis centres, els quals les han recollides a través de qüestionaris, de la plataforma ITACA i de mètodes de recollida propis de cada escola. La sistematització d’aquestes dades ha permés visibilitzar els aspectes a treballar i certs patrons existents segons el gènere i el lloc d’origen de l’alumnat, així com segons la titularitat pública o privada del centre. 

S’ha de treballar per assolir les proporcions recomanades per la UE pel que fa a educació superior i abandonament prematur dels estudis; fomentar la participació de les famílies i incloure noves estratègies per a millorar el rendiment de l’alumnat, entre altres. També s’han fet visibles aspectes positius com la rellevant tasca en matèria de coeducació del claustre dels centres. En definitiva, tot i la necessària revisió i millora constant de la seua utilitat per copsar la realitat, l’Observatori Educatiu d’Ontinyent té la pretensió de ser una eina de coneixement i avaluació perdurable en el temps.

 

Promoció: Ajuntament d’Ontinyent

Projecte: Sandra Obiol Francés, Francesc Hernàndez Dobon, Jose Beltrán Llavador, Daniel Gabaldón Estevan, Ignacio Martínez Morales, Alícia Villar Aguilés, Carolina Juan Nadal.


Descarregar PDF OIE ONTINYENT