Skip to main content
04/06/2024

LA IMPORTÀNCIA D’APLICAR EL PENSAMENT FEMINISTA A L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA I L’URBANISME

Vivim en ciutats i llars que responen a un procés incremental del predomini de l’activitat productiu-econòmica sobre les activitats de manteniment i cura de la vida. Això s’ha concretat en ciutats i llars que atenen demandes androcèntriques i de classe. L’anàlisi de gènere de l’arquitectura i l’urbanisme pretén la incorporació de punts de vista que no han sigut tinguts en compte fins al moment. En concret, la incorporació del punt de vista de les dones i les seues necessitats, encara que s’obri també a la incorporació de les demandes de la creixent diversitat de persones que viu i conviu a les nostres ciutats.

En societats cada vegada més complexes com les nostres, s’entreteixeixen relacions de poder resultants del sistema productiu i dels sistemes d’organització social, que al seu torn són reforçades o contestades pels qui constituïm aquests sistemes. L’espai urbà, com a producte, lloc de trobada i relació, està subjecte també a aquestes lògiques. En aquesta mateixa línia, per a alguns enfocaments com l’interaccionisme simbòlic, els objectes i espais adquireixen la seua naturalesa ontològica a partir dels significats conferits per individus o grups. Així, l’espai no és només l’escenari de la interacció, sinó part d’aquesta. Per tant, els llocs són construccions socials, i consegüentment, no escapen dels mandats de gènere que impregnen les relacions humanes, en tant que aquestes són resultat de la trobada entre persones que han sigut exposades durant els processos de socialització i culturalització a l’aprenentatge de gènere.

Tanmateix, això no significa que ens moguem en un determinisme absolut en relació al gènere i a l’espai urbà. L’espai urbà constitueix una categoria de ciutadania, basada en el sentit de pertinença a la ciutat creat per les possibilitats d’ús d’aquesta. Aquestes possibilitats d’ús impliquen una negociació permanent amb l’espai; un diàleg constant que es materialitza en les diferents estratègies d’apropiació de l’espai que cada persona pot dur a terme en funció de les seues circumstàncies. Per al cas, no serà la mateixa estratègia la d’una persona amb mobilitat reduïda que fa ús d’una cadira de rodes per a poder desplaçar-se, que la d’una altra que haja de fer-se càrrec de portar a una persona anciana a un centre de salut cèntric en una ciutat amb una pèssima xarxa de transport públic, però ambdues trobaran la manera d’utilitzar i fer propi eixe espai encara que es presente com a hostil. L’objectiu d’una planificació urbana amb una mirada de gènere interseccional, o que contemple una “ciutadania de múltiples capes”, és reconéixer aquesta hostilitat perquè puga arribar a convertir-se en oportunitats d’ús, tenint en compte la dimensió social de l’espai.

En l’àmbit de la praxi arquitectònica i urbanística, les formes no continuistes del model hegemònic que posen en dubte els seus patrons i les seues bases canòniques (firmitas, utilitas, venustas), es veuen en moltes ocasions sense camp d’acció clar, concís i reconegut, al no ser partícips de la reproducció de les normes de comportament en els espais públic i privat. Convé assenyalar que quan parlem d’altres maneres d’entendre l’arquitectura o l’urbanisme, no es tracta de negar el valor de la rellevància de la tècnica més generalitzada, sinó de reconsiderar fins a quin punt aquesta tècnica milloraria amb la inclusió sistèmica del punt de vista de les persones usuàries en un sentit ampli i divers. Parlem de posar en qüestió un disseny de ciutats i llars que només inclou, i per tant legitima, el criteri dominant de la tradició arquitectònica acadèmica i dels qui tenen el poder de decisió econòmica, política (en un sentit ampli del terme) i, en última instància, la capacitat d’ordenar normativament l’espai a través de l’edificació i el planejament. 

Aquest text és una selecció adaptada de l’article “Ciutat i ciutadanes: la perspectiva de gènere en les polítiques urbanes. De portes endins i de portes fora”, escrit per Carolina Juan Nadal, Viktor Navarro Fletcher i Capitolina Díaz Martínez per a “Gènere i política urbana. Arquitectura i urbanisme des de la perspectiva de gènere”, una publicació de l’Institut Valencià de l’Edificació i la Generalitat Valenciana de l’any 2017.

https://descargas.five.es/archivos/urbanismo/genero_y_politica_urbana_2017.pdf