Ir al contenido principal

Autor: nadalvillena

Pressupost: com calcular una reforma integral

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Premsa. No hay comentarios en Pressupost: com calcular una reforma integral

El pressupost és una de les primeres i més importants decisions quan s’inicia una reforma integral. No es tracta només de posar preus a materials o mà d’obra, sinó d’establir una planificació econòmica realista que permeta desenvolupar el projecte sense sorpreses ni desviacions.

A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura, treballem perquè cada client tinga una visió clara del cost total del seu projecte, amb un sistema transparent i professional de gestió de projectes d’arquitectura. La nostra experiència com a constructora a València ens permet optimitzar els recursos, controlar terminis i garantir la qualitat en cada fase del procés.

Per què és clau calcular bé un pressupost

Un pressupost de reforma integral ben elaborat no sols evita imprevistos, sinó que també assegura que els diners invertits es convertisquen en valor real. El problema més habitual en una reforma és la manca de previsió: costos que s’inflen, canvis de materials a última hora o treballs no contemplats.

A Nadalvillena defensem una metodologia basada en la planificació prèvia i el control de costos. Oferim un pressupost a llibre obert, que permet al client conéixer en detall cada partida —materials, mà d’obra, gestió tècnica, permisos i terminis—. Aquesta transparència fomenta la confiança i facilita la presa de decisions durant el projecte.

Factors que determinen el cost d’una reforma integral

El preu d’una reforma depén de múltiples factors que han d’avaluar-se des del començament:

  • Superfície i estat inicial de l’habitatge. Una estructura antiga o amb desperfectes pot requerir més treball tècnic.
  • Qualitat dels materials. A Nadalvillena prioritzem materials duradors, sostenibles i, quan és possible, d’origen local. Apostar per qualitat no és més car a llarg termini, ja que redueix manteniment i millora l’eficiència energètica.
  • Distribució i disseny. Els canvis estructurals o de distribució interior incrementen el cost, però milloren la funcionalitat i la llum natural.
  • Instal·lacions tècniques. Renovar l’electricitat, la fontaneria o la climatització és essencial per garantir seguretat i confort.
  • Acabats i interiorisme. El treball de la nostra interiorista i estilista ajuda a crear un resultat coherent, cuidat i adaptat al gust i pressupost del client.

Estratègies per optimitzar el pressupost

Una bona planificació econòmica pot reduir despeses sense sacrificar la qualitat. A Nadalvillena apliquem diverses estratègies per aconseguir-ho:

  • Reutilització de materials i restauració d’elements existents.
  • Compra anticipada de materials per evitar fluctuacions de preus.
  • Coordinació tècnica precisa per evitar temps morts o duplicació de tasques.
  • Avaluació sostenible, incorporant solucions de rehabilitació sostenible a València que aporten estalvi energètic i confort a llarg termini.

A més, cada projecte passa per una revisió tècnica i social: analitzem les necessitats reals de la llar, el perfil de les persones usuàries i el seu pressupost, garantint que el resultat final siga coherent i assequible.

Control i seguiment durant l’obra

El pressupost no és un document estàtic, sinó una guia viva que evoluciona amb el projecte. Per això, a Nadalvillena assignem un equip tècnic responsable que controla en tot moment l’execució, el compliment de terminis i els possibles ajustos.

Aquest sistema ens permet reaccionar amb rapidesa davant de qualsevol imprevist, mantenint sempre la transparència amb el client. Treballem amb la filosofia de la reforma accessible, que busca equilibrar l’economia amb la qualitat arquitectònica i humana.

El valor social d’una reforma ben gestionada

Planificar amb criteris tècnics i socials és part de la nostra identitat com a estudi. Des del departament de sociologia, incorporem l’anàlisi d’usos, participació i diversitat, especialment en habitatges col·lectius o projectes comunitaris.

Una reforma ben gestionada no sols millora un espai físic, sinó que també pot augmentar el benestar, reduir desigualtats i generar cohesió social.

Calcular correctament el pressupost d’una reforma integral és el primer pas per garantir-ne l’èxit. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura oferim una gestió integral que combina transparència econòmica, eficiència tècnica i compromís social.

Ja siga una reforma econòmica a València o un projecte d’alta gamma, treballem amb el mateix objectiu: construir espais que milloren la vida de les persones i respecten els recursos del nostre entorn.

Urbanisme inclusiu: què és i com aplicar-lo

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Premsa. No hay comentarios en Urbanisme inclusiu: què és i com aplicar-lo

Introducció

L’urbanisme inclusiu és una manera de repensar les nostres ciutats des de la diversitat i la igualtat. No es tracta només de dissenyar carrers o edificis accessibles, sinó d’entendre que l’espai públic ha d’estar pensat per a totes les persones, independentment de l’edat, el gènere, la situació econòmica o la capacitat física.

A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura, treballem perquè cada projecte urbà siga un instrument de cohesió social. Entenem l’urbanisme com una eina de justícia espacial, capaç de millorar la convivència i garantir que la ciutat siga habitable, segura i amable per a tothom.

Què és l’urbanisme inclusiu

L’urbanisme inclusiu parteix d’una idea fonamental: els espais urbans no són neutres. La seua configuració pot afavorir o limitar l’accés, la seguretat o la participació de determinats col·lectius. Per això, és essencial incorporar una mirada interdisciplinària que integre arquitectura, sociologia, interiorisme i disseny participatiu.

A Nadalvillena apostem per un model de ciutat que escolta i s’adapta a la vida quotidiana. Això significa analitzar com les persones usen realment els espais: qui es mou, qui cuida, qui espera, qui treballa i qui simplement observa. Aquestes dades socials ens permeten projectar ciutats més funcionals, equitatives i sostenibles.

Principis bàsics de l’urbanisme inclusiu

Els fonaments de l’urbanisme inclusiu es basen en quatre pilars essencials:

  1. Accessibilitat universal: tots els espais han de ser segurs, llegibles i accessibles, tant per a persones amb mobilitat reduïda com per a infants o persones majors.
  2. Perspectiva de gènere: dissenyar des de la diversitat d’experiències quotidianes, especialment aquelles relacionades amb les cures, els desplaçaments i la seguretat.
  3. Sostenibilitat i benestar ambiental: incorporar solucions verdes, renaturalització d’espais i gestió eficient dels recursos.
  4. Participació ciutadana: fomentar la implicació de les persones usuàries en les decisions que afecten el seu entorn.

Aquesta manera de planificar i construir ciutats busca posar les persones al centre, convertint els espais públics en llocs de trobada, convivència i identitat col·lectiva.

Com aplicar l’urbanisme inclusiu

A Nadalvillena, apliquem l’urbanisme inclusiu des de la fase inicial del projecte. El nostre departament de sociologia lidera processos de participació que inclouen tallers veïnals, entrevistes, mapatges de percepció de seguretat i estudis d’usos quotidians. Aquest treball ens ajuda a comprendre la realitat dels barris i a proposar intervencions coherents amb les necessitats de la ciutadania.

Des del punt de vista tècnic, integrem estratègies com:

  • La creació de recorreguts segurs i accessibles.
  • La introducció d’espais verds i zones d’estada que fomenten la convivència.
  • La millora de la il·luminació per a reduir punts de risc.
  • L’ús de materials sostenibles i solucions de rehabilitació urbana que prolonguen la vida útil dels espais.

Aquesta metodologia combina l’eficiència tècnica amb una sensibilitat social profunda, assegurant que cada projecte responga a la vida real de les persones.

Urbanisme i infància: ciutats per a créixer

L’urbanisme inclusiu també posa el focus en la infància i la joventut. Les ciutats han d’oferir espais on els més menuts puguen jugar i desenvolupar-se amb llibertat i seguretat. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura treballem per incorporar zones verdes, camins escolars segurs i espais públics polivalents que fomenten el joc, la participació i la inclusió.  Entenem que una ciutat bona per als infants és, al cap i a la fi, una ciutat millor per a tothom.

Impacte social i sostenibilitat

Un urbanisme que no escolta acaba generant desigualtats. Per això, a Nadalvillena considerem l’impacte social com un criteri essencial. Els nostres projectes urbans amb enfocament social busquen afavorir la igualtat d’oportunitats i la convivència intergeneracional, integrant criteris de rehabilitació sostenible a València i economia local.  Cada intervenció urbana és una oportunitat per reduir l’empremta ecològica i potenciar el valor comunitari dels espais compartits.

L’urbanisme inclusiu és una aposta per una ciutat més justa, accessible i sostenible. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura, treballem des de València amb una mirada interdisciplinària que uneix arquitectura, interiorisme i sociologia aplicada. El nostre objectiu és clar: construir entorns que reflectisquen la diversitat i el benestar de totes les persones.

Perquè dissenyar ciutats inclusives no és només una qüestió tècnica, és un compromís social i humà amb el futur que compartim.

Paraules clau utilitzades: urbanisme inclusiu, arquitectura amb perspectiva de gènere, rehabilitació sostenible a València, interiorisme participatiu, gestió de projectes d’arquitectura, constructora, habitatge, projectes urbans amb enfocament social, arquitectes València, sostenibilitat.

Rehabilitació sostenible a València: avantatges i reptes

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Premsa. No hay comentarios en Rehabilitació sostenible a València: avantatges i reptes

Introducció

La rehabilitació sostenible a València és molt més que una tendència: és una resposta necessària davant els reptes ambientals, socials i econòmics que afrontem com a societat. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura entenem la rehabilitació com una oportunitat per donar una segona vida als edificis, millorant-ne l’eficiència energètica, la funcionalitat i el confort, sense perdre la seua essència ni el seu valor històric.

Com a constructora i estudi d’arquitectura a València, treballem per integrar criteris de sostenibilitat, accessibilitat i qualitat en tots els nostres projectes, amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental i alhora oferir espais més saludables i habitables per a totes les persones.

Què és la rehabilitació sostenible

La rehabilitació sostenible consisteix en restaurar o reformar edificis existents amb criteris mediambientals, socials i econòmics. No es tracta només d’estalviar energia, sinó també de fer un ús responsable dels recursos i millorar el benestar de les persones que habiten o utilitzen aquests espais.

A Nadalvillena apliquem un enfocament integral que combina eficiència tècnica, interiorisme participatiu i consultoria social, gràcies al treball conjunt entre arquitectes, tècniques, interioristes i el nostre departament de sociologia. Aquesta interdisciplinarietat ens permet entendre la rehabilitació com un procés viu, en què cada decisió té una dimensió ambiental, estètica i social.

Avantatges de la rehabilitació sostenible

Els beneficis d’una rehabilitació sostenible a València són múltiples i tangibles:

  • Eficiència energètica: Reducció del consum mitjançant aïllaments adequats, ventilació natural, finestres d’altes prestacions i sistemes passius de climatització.
  • Estalvi econòmic: La inversió inicial es compensa amb un manteniment menor i un consum energètic reduït, fet que beneficia especialment les llars amb pressupostos ajustats.
  • Millora del confort i la salut: Els materials naturals i no tòxics, juntament amb la bona ventilació i il·luminació, creen espais més saludables.
  • Revalorització de l’edifici: Les millores en sostenibilitat augmenten el valor del patrimoni immobiliari i allarguen la seua vida útil.
  • Impacte social positiu: Aporten cohesió i qualitat de vida, especialment quan la rehabilitació afecta entorns col·lectius o espais públics.

A Nadalvillena defensem que la sostenibilitat no és només un luxe, sinó una qüestió de justícia social: totes les persones haurien de poder viure en espais dignes, confortables i eficients.

Reptes de la rehabilitació sostenible

Tot i els seus avantatges, la rehabilitació sostenible també presenta reptes importants. Un d’ells és el cost inicial, sovint percebut com un obstacle per part dels propietaris. Per això, el nostre equip aposta per una gestió de projectes d’arquitectura rigorosa i transparent, basada en pressupostos realistes i a llibre obert, que permet al client comprendre cada decisió econòmica.

Un altre repte és la compatibilitat entre el patrimoni i la innovació. Rehabilitar no significa uniformar, sinó respectar la història dels edificis i integrar-hi tecnologies modernes de manera respectuosa. A Nadalvillena, el nostre equip d’arquitectes i interioristes treballa per trobar aquest equilibri entre tradició i contemporaneïtat, entre memòria i eficiència.

Materials i tècniques responsables

La selecció de materials sostenibles és una de les claus de la rehabilitació. Apliquem criteris de proximitat, reciclatge i baixa petjada de carboni, prioritzant fustes certificades, aïllaments naturals, ceràmiques artesanals o revestiments de fabricació local.  Aquest enfocament no sols redueix l’impacte ambiental, sinó que també contribueix a impulsar l’economia de proximitat i a mantenir viva l’artesania valenciana.  A més, fomentem la reutilització de materials existents quan és possible, així com la integració de solucions bioclimàtiques i estratègies d’autosuficiència energètica.

El paper de l’interiorisme i la participació

La rehabilitació sostenible a València no s’entén sense la implicació activa de les persones que viuran o utilitzaran els espais. Per això, apostem pel disseny participatiu, on els usuaris intervenen en la presa de decisions. Aquesta col·laboració ens permet adaptar cada projecte a les necessitats reals, evitant intervencions excessives o innecessàries.  L’equip d’interiorisme de Nadalvillena treballa per aconseguir espais funcionals, acollidors i estèticament coherents, combinant materials naturals, llum, textura i forma per generar ambients que milloren el benestar diari.

La rehabilitació sostenible a València és un camí cap a un futur més conscient i responsable. A Nadalvillena Estudi d’Arquitectura, entenem cada projecte com una oportunitat per unir tecnica, sostenibilitat i compromís social.

Rehabilitar no és només restaurar parets, és reconnectar amb el valor dels espais i

garantir que siguen més inclusius, saludables i duradors. Amb planificació, sensibilitat i una gestió eficient, podem transformar l’arquitectura existent en un motor de canvi per a les persones i per al planeta.

ELS ARQUITECTES PARTICIPEN DE LA RECONSTRUCCIÓ POST-DANA?

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Premsa. No hay comentarios en ELS ARQUITECTES PARTICIPEN DE LA RECONSTRUCCIÓ POST-DANA?

Fa un any que arquitectes i dissenyadors es van coordinar per tractar de recuperar la normalitat després de la barrancada de la Dana amb mapejos, informes i instruccions. Nadal Villena, un dels equips participants a eixes tasques voluntàries, van reivindicar l’escolta als afectats i el paper social de l’arquitectura. Vam qüestionar la vigència del PATRICOVA com a pla per mitigar inundacions. Jaume Puchalt va reclamar una nova cultura hidràulica que done espai a l’aigua. I les iniciatives d’anticipació climàtica van obrir camí cap a una visió més resilient i conscient del territori.

La decana del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València (CTAV), Marina Sender, admet que “és difícil fer balanç, perquè la reconstrucció està sent lenta i administrativament té una complexitat important”. Segons explica, “de seguida coordinàrem equips d’arquitectes voluntaris i ens posàrem en contacte amb l’IVE per als peritatges i la valoració urgent dels danys”.

El secretari del CTAV, Pablo Peñín, subratlla la importància de l’acompanyament tècnic a les administracions després de la DANA. “Hem gestionat les bosses de peritatge com a part de la unitat d’avaluació de l’IVE. S’han fet més de 16.000 peritatges dins del Pla Endavant”. A banda, “durant els primers dies”, explica, “vam tindre una iniciativa puntual i voluntària per ajudar als veïns i als arquitectes municipals per assegurar zones. No era una inspecció oficial, sinó un registre per ajudar els arquitectes municipals a decidir si els edificis s’havien d’apuntalar o no”.

Voluntaris per resoldre l’emergència

“Havíem fet registres d’anomalies i patologies visibles des de l’exterior, en façanes, en soterranis i en plantes baixes; eren inspeccions visuals per garantir que les vivendes estaven en condicions d’habitabilitat. Si hi havia algun problema, s’avisava. Vam fer el triatge sectoritzant onze municipis. Només el 3,5% de les edificacions presentaven patologies estructurals greus. És molt greu, però és poc. La barrancada va tindre una afecció a la habitabilitat, però va afectar estructuralment un percentatge baix de cases”.

Peñín detalla que “les patologies més greus provenien de problemes de fonamentació, impactes de vehicles voluminosos com cotxes sobre les estructures o sobrecàrregues als forjats per acumulació d’aigua. També hi hagué ensorraments de mitgeres i elements portants, especialment en les cases més pròximes als llits del riu”. També descriu afeccions d’habitabilitat com “ascensors, instal·lacions, revestiments com falsos sostres o materials com la fusta. Hi ha casos greus en aparcaments, sobretot pel xoc dels vehicles que van deteriorar les instal·lacions penjades als soterranis. No són problemes estructurals, però sí d’habitabilitat”.

Les arquitectes Marta Pastor Villena i Carolina Juan Nadal, de l’estudi NadalVillena, van participar com a voluntàries en el moment de l’emergència. Segons expliquen, el repte ara és “definir una estratègia urbana per a cada municipi; cada ajuntament triarà si vol tindre una mirada estratègica o no, especialment pel que fa a l’espai públic.”

Pastor i Juan van coordinar el mapeig de Picanya i Paiporta dins de la iniciativa del CTAV, van elaborar un mapeig d’espai públic amb l’UPC i una enquesta que ara analitzen a la Universitat de València. “Hem retornat la informació als ajuntaments per a què puguen tindre dades sobre les quals organitzar la faena. Civilio, la plataforma de mapeig, s’està utilitzant per dissenyar, a nivell europeu, la resposta a futures catàstrofes, perquè va funcionar molt bé com a ferramenta per recaptar dades”.

Reflexionar per a reconstruir

“A partir d’aquí”, continua Sender, “hem celebrat seminaris de treball més reflexius amb arquitectes municipals, i també sessions de catarsi, on s’ha convidat gent d’altres col·lectius per valorar les accions a realitzar. Però són accions d’estudi, d’anàlisi, de reflexió… Mentrestant, des dels ajuntaments, els tècnics intenten resoldre el dia a dia perquè tot comence a recuperar una certa normalitat”.

Sender identifica tres aspectes clau: “El primer són les edificacions que van quedar inutilitzades a la ribera del barranc i que no s’haurien de tornar a habitar. Açò implica trobar una solució alternativa per a les famílies, però l’administració està actuant lentament per una burocràcia excessiva, fins i tot en casos d’emergència”.

“El segon factor és reavaluar tota la normativa, el que establia el PATRIcova, i prendre consciència des dels municipis de la necessitat de renaturalitzar, de buscar corredors verds i parcs inundables, tot el que puga mitigar els efectes si hi haguera una nova avinguda, però això encara està en vies d’estudi i el que s’ha fet és molt tímid.”

“El tercer punt”, afegeix, “és pensar en les noves construccions, en una arquitectura resilient amb una visió real del canvi climàtic. Tot ha de navegar en la mateixa direcció per aconseguir evitar que, quan torne a passar, es minimitze l’impacte i aprenguem a comportar-nos de manera més respectuosa amb el territori.”

Endavant amb pas lent

En les jornades del CTAV va parlar també de “la relocalització de les vivendes que estan a menys de 30 metres dels torrents d’aigua, que no haurien d’estar on estan. Cal deixar espai a l’aigua amb corredors verds inundables, millorar els drenatges sostenibles i apostar per una edificació diferent que respecte les recomanacions de les guies de zones inundables i els annexos del PATRICOVA”, afegeix Peñín.

“Alguns municipis, com Massanassa i Albal, ja han facilitat la normativa perquè en les zones més vulnerables els aparcaments siguen en altura. És una mesura obligatòria i preventiva”, afegeix. Peñín recorda també l’experiència a Paiporta, on “els més menuts s’havien quedat sense zones per a extraescolars. Fèrem un parc en col·laboració amb l’Ajuntament, les AMPAs i els arquitectes del CTAV Jove, guiats pel col·lectiu Mentrestant. Era una instal·lació efímera i provisional que permetia als nanos tindre un lloc per reunir-se. No es tractava de fer un parc, sinó de donar-los un espai. Va ser una tasca molt reconfortant”, explica Peñín.

“A nosaltres ens preocupava la gent més menuda, les seues necessitats, les seues relacions; acabàvem d’eixir pràcticament d’una pandèmia mundial. I pegant-li voltes sobre què podríem fer va arribar la crida del CTAV, els seus objectius i plans, i ens va entusiasmar. Estem profundament agraïdes per la seua voluntat i confiança”, contava l’equip de Mentrestant a Culturplaza fa un mes.

El resultat va ser “un dispositiu temporal, proper i participat” que entén el parc com “un espai reparador on el joc i la convivència tornen a teixir comunitat”.

Des de Mentrestant expliquen que “els nostres projectes comparteixen una mateixa gramàtica de treball: relació continuada amb institucions i veïnat, llenguatges clars i una validació tècnica rigorosa que transforma el que es diu en projecte compartit”.

“Potser caldria un Llibre Blanc d’actuació davant emergències”, proposa Marina Sender, “i des del CTAV ens oferim a treballar-hi per facilitar als municipis pautes clares d’actuació, perquè estan desbordats i no tenen suficients professionals. Tots volem que siga ràpid i que es faça bé, però per a això ha de ser meditat. Falta coordinació i simplificació burocràtica. Els ajuntaments estan desbordats i no està clar el marc d’intervenció. La gent als municipis necessita assessorament i acompanyament, i no hi ha personal suficient per agilitzar les ajudes i que tot circule més ràpid”.

Article publicat per Carlos Pastor el 28/10/2025 a Culturplaza.

https://www.reefd.es/index.php/reefd/article/view/780

PODEN ENTENDRE’S LES FALLES COM A UN SIMULACRE DE PEATONALITAT DE LA VIA PÚBLICA?

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Sin categoría. No hay comentarios en PODEN ENTENDRE’S LES FALLES COM A UN SIMULACRE DE PEATONALITAT DE LA VIA PÚBLICA?

Com cada any, el darrer mes de març es varen celebrar les conegudes Falles de València. Aquesta festivitat té un impacte en tota la població resident a València i els seus voltants, independentment del seu grau d’implicació en les diferents celebracions que es duen a terme. La repercussió urbanística tan significativa de les Falles està directament relacionada amb les transformacions que experimenta l’espai públic i amb l’ocupació temporal dels carrers protagonitzada per la festivitat. Aquesta alteració urbana que experimentem anualment ens ha portat a reflexionar al voltant de les Falles com a un possible simulacre de peatonalitat, tenint en compte la compatibilitat entre la utilització que es fa de l’espai públic i les obligacions diàries de la població.

En primer lloc, és fonamental distingir els termes “peatonalització” i “peatonalitat”. La principal diferència entre aquests dos conceptes radica en el fet que la peatonalització és un procediment d’intervenció urbanística, una tècnica que es presenta en una gran varietat de formes i que pot atendre a diferents propòsits, des de resoldre un conflicte puntual entre vianants i vehicles fins a buscar un nou model de mobilitat per al conjunt urbà (Sanz Alduán, 1997). D’altra banda, la peatonalitat és un concepte que va més enllà d’una intervenció aïllada. Fa referència a l’emergent cultura de la mobilitat urbana, en la que el vianant es converteix en el protagonista de la ciutat, recuperant d’aquesta forma l’habitabilitat urbana (Sanz Alduán, 1998). Amb la mencionada recuperació de l’habitabilitat urbana, es millora la qualitat de vida de la ciutadania, atenent a factors socioeconòmics i a les condicions físico-espacials (Lárraga Lara, 2015). Per tant, un procés de peatonalització pot realitzar-se amb l’objectiu immediat de donar accés preferent als vianants en espais habitualment ocupats pel trànsit de vehicles sense estar inherentment alineat amb els principis que caracteritzen la peatonalitat.

Aprofitant que tenim recent l’últim episodi d’aquesta gran celebració valenciana, és interessant reflexionar al voltant de les Falles com un període en el qual es du a terme una peatonalització temporal, que pot entendre’s -o no- com a un simulacre de peatonalitat en la ciutat de València. Per a això, és fonamental plantejar-se el motiu pel qual durant aquesta setmana es tallen els carrers, impedint l’accés de vehicles per moltes zones de la ciutat per on habitualment circulen: és la promoció dels desplaçaments a peu una de les raons que justifiquen l’estat temporal de la ciutat durant Falles?

Si posem la mirada en les activitats que es realitzen a l’espai públic i que tant caracteritzen aquesta festivitat, observem com la necessitat de tallar els carrers naix de la decisió de muntar escenaris i carpes a la via pública, de celebrar espectacles pirotècnics que requereixen la utilització d’un espai encercat, i sobretot, de plantar els tan famosos monuments arran de tota la ciutat -entre altres moltes més activitats festives-. Totes aquestes activitats no tindrien un espai adequat on realitzar-se si no s’optara per peatonalitzar temporalment certes àrees de la ciutat. Aquesta necessitat d’adoptar mesures relativament dràstiques per canviar temporalment les dinàmiques habituals d’ús de l’espai públic, evidència de certa manera que el disseny urbà de la ciutat en conjunt queda supeditat principalment al trànsit de vehicles motoritzats. 

Ara bé, el motiu d’aquesta decisió s’allunya molt de la voluntat expressa de convertir als vianants en els protagonistes de l’espai públic amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. De fet, es podria fer referència a una privatització sobtada dels carrers per part de les comissions falleres, provocant en moltes ocasions l’ocupació, el col·lapse dels espais i inclús incompatibilitats entre els ritmes de vida capitalistes, que continuen afectant gran part de la població valenciana per haver de continuar accedint als seus llocs de treball. 

Tot i això, encara que efectivament la peatonalització experimentada a València cada mes de març amb motiu de les Falles, no s’emmarca dins dels principis i els objectius de la peatonalitat, sí que podem observar certes circumstàncies favorables a la mateixa: molts carrers disminueixen notablement el trànsit rodat; la infància experimenta un gran augment d’autonomia, almenys a les zones amb menor massificació pel turisme i els desplaçaments a peu s’incrementen notablement junt amb un augment de la freqüència i l’ús del transport públic, concretament del servei de metro.

Tenint en compte les potencialitats i limitacions de la peatonalització temporal que experimenta València durant la setmana de Falles, s’obre un debat al voltant de les implicacions d’aquest tipus de pràctiques urbanístiques en el context de grans esdeveniments festius. En aquest sentit, no podem entendre les Falles com a un simulacre de peatonalitat estricte. No obstant això, es poden aprofitar aquests tipus de contextos per analitzar les dinàmiques i adaptacions que realitzen els ciutadans enfront d’aquesta circumstància temporal, amb l’objectiu d’adaptar les necessitats i reaccions identificades a futurs dissenys de ciutats peatonalitzades.

 

REFERÈNCIES 

Lárraga Lara, R. (2015, Abril). El caso de la zona metropolitana de San Luis Potosí. Revista Contribuciones a las Ciencias Sociales, (27).

Sanz Alduán, A. (1997, Enero). Elogio y censura de la peatonalización en los centros históricos. Ciudades para un futuro más sostenible. http://habitat.aq.upm.es/boletin/n28/aasan.html 

Sanz Alduán, A. (1998, Abril). La ciudad a pie: un programa para recuperar las urbes andando. Ciudades para un futuro más sostenible.

ESPAI PÚBLIC, ESPORT I EL SEU POTENCIAL SOCIALITZADOR: STREET WORKOUT I CALISTÈNIA

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Articles. No hay comentarios en ESPAI PÚBLIC, ESPORT I EL SEU POTENCIAL SOCIALITZADOR: STREET WORKOUT I CALISTÈNIA

Avui dia, la pràctica esportiva s’ha convertit en un element inseparable del paisatge urbà, present en places, parcs i carrers. Les seues manifestacions són d’allò més diverses, de fet, les investigacions recents assenyalen un augment de la varietat i complexitat d’aquestes pràctiques. Algunes, com sortir a córrer, no necessiten equipaments massa específics, però d’altres com el skate o la calistènia, objecte d’aquest article, sí que requereixen unes instal·lacions concretes, produint-se una interacció entre la ciutadania i l’espai públic que, a través del seu ús com a instal·lació esportiva, genera un sentiment de pertinença i identificació. Els motius que alimenten aquestes pràctiques són diversos, destacant la salut i l’oci, elements imprescindibles per al gaudi d’una bona qualitat de vida. A més, els equipaments esportius promouen la relació entre les persones que ocupen aquests espais, contribuint d’aquesta manera a l’establiment de llaços socials. Cal destacar també el caràcter obert i accessible d’aquests equipaments, possibilitant la pràctica esportiva no excloent per qüestions econòmiques.

L’esport estudiat en l’article és la calistènia i el Street Workout. La calistènia es conceptualitza com els exercicis realitzats amb el mateix pes corporal, mentre que el Street Workout, es refereix a la successió de diferents trucs mitjançant moviments acrobàtics i posa l’èmfasi en el caràcter «urbà», social i cooperatiu de l’esport. En funció de la recent popularitat d’aquestes pràctiques en el moment de la investigació (2017), es planteja un estudi de caràcter exploratori. Per a això, es desenvolupa una investigació centrada en la metodologia qualitativa, centrant l’anàlisi en un cas d’estudi: l’Aesthetics Gladiators Park, ubicat al Port de Sagunt.

Els resultats assenyalen, en primer lloc, la creixent popularitat de l’esport; la qual es fa patent tant a través de l’ús i augment d’aquests equipaments públics, com pel seu protagonisme en internet. De fet, les xarxes socials són utilitzades com a mitjà de comunicació i intercanvi entre les diferents persones i equips que ho practiquen a escala mundial. Pel que fa a les persones que ho practiquen, destaca el perfil d’home jove, encara que es percep de manera progressiva una major presència de dones joves. Referent al parc estudiat, aquest equipament ha estat el resultat de la reivindicació per part d’un grup de joves, els quals s’han constituït com a associació i conformen un equip; realitzen entrenaments i assisteixen a competicions i quedades que es realitzen entre els equips dels diferents parcs. De fet, es produeix una apropiació simbòlica de l’espai i una forta identificació entre aquests grups i «el seu parc», contribuint al seu manteniment i cura. Un altre aspecte important són les relacions i dinàmiques que es generen; es destaca el caràcter democràtic, inclusiu i les relacions d’horitzontalitat i igualtat, fins i tot amb la figura de l’entrenador. Amb això, predominen les relacions de confiança i amistat que es desprenen de la pràctica esportiva.

En definitiva, les principals conclusions obtingudes destaquen les potencialitats d’aquest tipus de pràctiques esportives, no només per les seues implicacions en l’àmbit de l’activitat física, sinó per la seua capacitat per a revitalitzar l’espai públic, generar llaços socials i vertebrar la població en relació amb el seu territori, augmentant el sentit de pertinença. Així mateix, la investigació realitzada mostra el seu caràcter socialitzador, produint-se dins de l’esport una sèrie d’aprenentatges, experiències i valors transferibles a altres àmbits de la vida, el que adquireix un especial interés tenint en compte l’atractiu que presenta aquest esport per a joves amb perfils vulnerabilitats. Per tant, se subratlla la importància de dotar l’espai públic amb equipaments que possibiliten diferents pràctiques esportives amb un accés lliure. No obstant això, aquesta dotació ha de fer-se de manera consensuada amb la població, responent a les necessitats i interessos, al mateix temps que es promouen les condicions necessàries per al seu correcte ús.

Aquest text és una selecció adaptada de l’article “Street Workout y Calistenia: mucho más que un deporte”, escrit per Laura García Herreros i Noemí Seliva Arroyo al XV Congrés Internacional Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport (AEISAD) celebrat l’any 2018.

https://www.reefd.es/index.php/reefd/article/view/780

PATIS QUE CUIDEN: UN PROJECTE DE NADALVILLENA

Escrito por nadalvillena en . Publicado en Articles. No hay comentarios en PATIS QUE CUIDEN: UN PROJECTE DE NADALVILLENA

El projecte Patis que Cuiden es proposa transformar els patis escolars, convertint-los en espais més inclusius, segurs i estimulants per a la infància. No es tracta només de remodelar l’espai físic, sinó també de fomentar una participació activa de tota la comunitat educativa en la creació d’un entorn que afavorisca l’aprenentatge, el joc i la convivència.

Per què és necessari transformar els patis escolars?
Molts patis escolars actuals són espais homogenis i poc atractius, on les activitats estan limitades i no es tenen en compte les diferents necessitats i interessos. Aquesta situació pot generar conflictes i excloure a una part de l’alumnat. A més, en un context d’emergència climàtica, és fonamental transformar aquests espais en entorns més sostenibles i resilients.

Què proposa el projecte?
El projecte Patis que Cuiden proposa un enfocament participatiu basat en la investigació-acció. Això significa que s’involucra a tota la comunitat educativa (alumnes, professorat, famílies, etc.) en el procés de disseny i transformació del pati. A través de tallers, enquestes i altres activitats, es recullen les opinions i suggeriments de tots els actors involucrats per a crear un espai a mesura.

Quins objectius persegueix?

  • Empoderar a la infància: Els xiquets i les xiquetes seran els principals protagonistes de la transformació dels seus espais.
  • Fomentar l’aprenentatge: Tant amb procés participatiu en el qual l’alumnat participarà en l’anàlisi, reflexió i presa de decisions com amb el resultat final, en el que el pati tracta de ser un espai d’aprenentatge informal, on es puguen desenvolupar habilitats socials, creatives, de resolució de problemes i a gaudir d’un oci saludable.
  • Promoure la inclusió: Es crearan espais accessibles i atractius per a totes les persones, independentment de les seues capacitats o interessos.
  • Fomentar la sostenibilitat: Es prioritzaran solucions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
  • Millorar la convivència: Es crearan espais que fomenten la interacció positiva i la resolució pacífica de conflictes.

En resum, el projecte Patis que Cuiden cerca transformar els patis escolars en espais més vius, diversos, inclusius i sostenibles, on es puga gaudir i aprendre.

Primera aplicació pràctica a Fontanars dels Alforins

Descarregar CARTELL

Descarregar DOSSIER COMPLET